TECNOAUTOBIOGRAFIA

Hola a tot@s !!

Aquí projecte de mestre d'educació infantil provant d'aterrar a les noves tecnologies, esperem que no sigui un aterratge forçós!!!!

Des de ben petita s'han produït canvis i més canvis al meu voltant, des de la televisió en blanc i negre, després en color, el vídeo, el dvd, emule, walkman, mp3... i més que per pura ignorància tecnològica no puc enumerar...

Tot sempre ha estat en moviment, mai cap aprenentatge sobre un aparell o un altre ha estat la darrera "actualització", sempre ha sortit alguna cosa nova que no saps com aprendre, que et dòna molta mandra posar-te a remenar. Al final acabes preguntant a d'altres amb més inquietuts per les noves tecnologies, per tal de que et "baixi" la forma de fer-lo funcionar a un nivell purament bàsic i funcional, en un llenguatge que et sigui com a mínim una mica familiar. Vulguis que no, vas agafant una mica d'aquí i una mica d'allà... això fa que encara i les meves reticències encara no estigui tant obsoleta com una màquina de "Super 8"!!

Encara m'he recordo de la primera vegada que vaig mirar-me un PC, potser tenia uns catorze anys!! Ens vam intercanviar mirades poc amistoses, ell amb indiferència i jo amb molta desconfiança. Nomès feia que pensar en el que m'agradava escriure amb bolígraf, que era una forma de fer molt personal i que, encara a hores d'ara, és la forma en que puc posar ordre en continguts d'aprenentatge, aixó és el que més em costa de deixar enrere. Aquella cosa amb vida i decissions pròpies que es penjava quan volia descansar i que no volia treure a l'hora d'imprimir el treball al que tantes hores havies dedicat, la veritat és que no van fer gaires mèrits per que em caigués bé, més aviat em queia bastant "gordo"! Avui dia em fet una mica les paus, per la meva part he fet un esforç per mig entendre en seu llenguatge i el tracto amb "carinyo" i ell ha millorat bastant el seu caràcter, només de tant en tant recordem vells temps...

De totes formes, no és sinó la tecnologia qui m'ha obert les portes del mar!!! Des de fa set anys sóc submarinista i des de el primer dia que, encara que els aparells que portava a l'aigua feien una mica de por..., no vaig dubtar en aprofifar-los per poder practicar el meu esport favorit. En aquesta ocasió només amb la tecnologia es pot copçar les sensacions d'observar els peixos, paissatges que et recorden a un somni, el sentiment de llibertat que invaeix amb la ingravetat, gaudir del món del silenci, on pots concentrar-te només en la teva respiració... Així que no em queda més remei que dir... gràcies Monsieur Cousteau!!!